Resveratrol: què és, per a què serveix i què diu la ciència
Per Cristina Capella, Dietista-Nutricionista clínica.
El resveratrol és un polifenol present de manera natural en aliments com el raïm, els fruits vermells i els cacauets. En els últims anys ha despertat un gran interès científic per la seva possible relació amb el metabolisme, la funció cel·lular i els processos associats a l’envelliment.
Per a què serveix el resveratrol? El seu interès resideix principalment en la seva capacitat per a interactuar, en determinats models experimentals, amb rutes biològiques relacionades amb la regulació energètica i la resposta cel·lular a l’estrès, com SIRT1 i AMPK.
No obstant això, una cosa és el que coneixem sobre els seus mecanismes d’acció i una altra els beneficis que s’han demostrat quan les persones ho prenen com a suplement.
Pot ajudar a envellir millor? Quina diferència existeix entre resveratrol i trans-resveratrol? Quant s’ha utilitzat en els estudis i quines contraindicacions presenta?
En aquest article analitzem les seves propietats, les recerques més rellevants i què sabem realment sobre la seva suplementació.
En resum: el que has de saber sobre el resveratrol
- Què és: un polifenol present en determinades plantes i aliments.
- Per a què s’estudia: principalment per la seva relació amb el metabolisme, l’estrès oxidatiu i les rutes cel·lulars implicades en l’envelliment.
- Trans-resveratrol: és la forma més estudiada i utilitzada habitualment en recerca i suplementació.
- Longevitat: els resultats experimentals són interessants, però no està demostrat que prendre resveratrol prolongui la vida humana.
- Dosi: els estudis han utilitzat quantitats variables i no existeix una dosi òptima universalment establerta.
- Precaucions: pot presentar interaccions amb determinats medicaments, especialment anticoagulants i antiagregants.
Què és el resveratrol i per a què serveix?
El resveratrol és un polifenol estilbenoide que les plantes sintetitzen com a resposta a situacions d’estrès: infeccions, radiació ultraviolada, danys físics. Es troba en raïm, cacauets, fruits vermells i arrels de Polygonum cuspidatum (la font més concentrada utilitzada en suplementació). La forma biològicament més activa i estudiada és el trans-resveratrol.
El seu valor no resideix a actuar com a escut antioxidant, sinó en la seva capacitat per a modular rutes metabòliques, influir en l’expressió gènica i interactuar amb proteïnes reguladores de l’envelliment com les sirtuïnes. És una molècula que adapta a la cèl·lula a un estat de major eficiència, equilibri i protecció enfront de l’estrès fisiològic.
Quins beneficis del resveratrol s’han investigat?
El que fa especialment interessant al resveratrol és que no treballa sobre un únic mecanisme. Actua sobre diverses de les rutes biològiques més relacionades amb la producció d’energia, la reparació cel·lular i l’envelliment saludable.
Com actua el resveratrol en l’organisme?
Resveratrol i SIRT1: relació amb les sirtuïnes.
Quan es parla de resveratrol, és impossible no esmentar a SIRT1, una de les proteïnes més estudiades en la ciència de l’envelliment.
SIRT1 participa en processos tan importants com la reparació del ADN, la producció d’energia cel·lular, la regulació metabòlica i el manteniment dels ritmes circadiaris. Per això molts investigadors la consideren una espècie de «director d’orquestra» de la salut cel·lular.
El resveratrol no activa directament aquesta proteïna com si premés un interruptor. El que fa és afavorir un entorn biològic en el qual SIRT1 pot funcionar de forma més eficient.
Podem imaginar-ho com el manteniment d’una carretera. El resveratrol no condueix el cotxe, però ajuda al fet que la via estigui en millors condicions perquè tot el sistema funcioni amb menys obstacles.
Per a comprendre el seu funcionament, és important conèixer el paper del NAD+, una molècula essencial per a l’activitat de determinades sirtuïnes. Si vols aprofundir en aquesta relació, t’ho expliquem en el nostre article NAD+ i resveratrol: què són i per què es prenen junts.
I si vols comprendre millor el paper d’aquest coenzim (NAD+), pots aprofundir en el nostre article sobre què és el NAD+ i la seva relació amb l’energia cel·lular.
Resveratrol i AMPK: metabolisme energètic.
Una altra de les rutes sobre les quals actua el resveratrol és AMPK, coneguda com el gran sensor energètic de la cèl·lula.
Quan AMPK s’activa, l’organisme entra en una espècie de «manera eficiència». Prioritza els processos importants, optimitza l’ús d’energia i afavoreix tasques de manteniment i reparació cel·lular.
És un mecanisme semblant a la manera estalvio de bateria d’un telèfon mòbil. Quan l’energia és limitada, el sistema es torna més eficient per a continuar funcionant durant més temps i amb menys desgast.
Aquesta capacitat per a utilitzar millor els recursos disponibles s’associa amb una millor salut metabòlica i un envelliment més saludable.
Resveratrol i inflamació de baix grau.
L’envelliment no sols està relacionat amb el pas dels anys. També està influït per una inflamació crònica de baix grau que pot mantenir-se activa durant dècades.
El resveratrol ajuda a modular rutes relacionades amb aquest procés, especialment a través de NF-κB, un dels principals reguladors de la resposta inflamatòria.
No es tracta de bloquejar la inflamació, ja que aquesta també és necessària per a defensar-nos i reparar teixits. La clau està a evitar que romangui activada quan ja no és necessària.
Podríem comparar-ho amb una alarma d’incendis: és fonamental quan existeix un incendi real, però si roman sonant permanentment acaba generant més problemes que solucions.
Resveratrol i mitocondris.
Els mitocondris són les encarregades de produir la major part de l’energia que utilitza l’organisme.
Amb el pas dels anys, aquestes petites centrals energètiques poden perdre eficiència. El resultat sol traduir-se en menor vitalitat, pitjor capacitat de recuperació i un funcionament cel·lular menys eficient.
A través de rutes com PGC-1α, el resveratrol contribueix a mantenir la qualitat dels mitocondris existents i afavoreix la generació de nous mitocondris quan l’organisme el necessita.
És com renovar progressivament una flota de vehicles: quant millor sigui l’estat de cada unitat, més eficient serà tot el sistema.
Resveratrol i hormesis.
Un dels conceptes més interessants en longevitat és la hormesis.
La hormesis descriu com petites dosis d’estrès beneficiós poden activar mecanismes d’adaptació i enfortiment cel·lular. Alguna cosa semblança ocorre quan fem exercici físic: l’entrenament suposa un estrès per a l’organisme, però precisament per això el cos s’adapta i millora.
El resveratrol sembla actuar de manera similar. No protegeix a la cèl·lula embolicant-la en una bombolla, sinó que estimula alguns dels seus sistemes naturals de defensa i reparació perquè estigui millor preparada enfront de futurs desafiaments.
Per això molts investigadors consideren que el resveratrol no obliga la cèl·lula a viure més temps, sinó que afavoreix les condicions biològiques associades a un envelliment més eficient.
Resveratrol i ritmes circadiaris.
Un dels aspectes més interessants del resveratrol en el context de la longevitat moderna és la seva relació amb els ritmes circadiaris. A través de la seva influència sobre SIRT1 i els gens rellotge, el resveratrol pot contribuir a la sincronització dels ritmes metabòlics interns amb el cicle llum-foscor. Aquesta sincronia és fonamental per a la qualitat del descans, la regeneració nocturna i l’equilibri hormonal a llarg termini.
Pots conèixer com funcionen els nostres rellotges biològics en l’article sobre ritmes circadiaris i longevitat.
Resveratrol i reparació del ADN.
A través de la seva relació amb SIRT1 i les rutes de manteniment del genoma, el resveratrol contribueix a la integritat del ADN al llarg del temps. L’acumulació de mal en el ADN és un dels marcadors més estudiats de l’envelliment biològic, i les molècules que donen suport a la seva reparació tenen un paper rellevant en la biologia de la longevitat. No és un reparador directe, sinó una molècula que crea l’entorn molecular favorable perquè els sistemes de reparació endògens funcionin millor.
Un altre dels processos que s’investiguen en l’envelliment és l’autofàgia i la seva funció en el reciclatge cel·lular
Resveratrol i longevitat: què diu la ciència en humans?
El resveratrol ha estat objecte de nombroses recerques pels seus possibles efectes sobre el metabolisme, la funció mitocondrial i determinats mecanismes associats a l’envelliment.
Els estudis experimentals han trobat resultats interessants, especialment en models cel·lulars i animals. No obstant això, aquestes troballes no poden extrapolar-se directament a les persones.
Els assajos clínics en humans han investigat diferents paràmetres metabòlics, inflamatoris i cardiovasculars, amb resultats variables segons la població, la dosi i la durada de la intervenció.
Una revisió sistemàtica d’assajos clínics publicada en 2024 va concloure que encara no existeix evidència prou concloent per a recomanar el resveratrol com a intervenció clínica general.
Per tant, encara que és una molècula interessant per a la recerca sobre longevitat, no podem afirmar que la seva suplementació retardi l’envelliment o prolongui la vida humana.
Resveratrol en LONJEBA CELLULAR REGEN
En LONJEBA, el trans-resveratrol forma part de CELLULAR REGEN, la nostra fórmula de regeneració cel·lular nocturna. Inclou 150 mg de trans-resveratrol per dosi, combinat amb fisetina, espermidina, quercetina, reishi, zinc i seleni. Una combinació dissenyada per a acompanyar els processos naturals de renovació cel·lular quan el cos descansa.
Preguntes freqüents sobre el resveratrol (FAQ)
Per a què serveix el resveratrol?
El resveratrol és un polifenol present de manera natural en aliments com el raïm, els fruits vermells o el cacauet. El seu interès científic radica en la seva capacitat per a interactuar amb mecanismes relacionats amb la producció d’energia cel·lular, la reparació del ADN, la funció mitocondrial i l’envelliment saludable.
Quina és la diferència entre resveratrol i trans-resveratrol?
El trans-resveratrol és la forma biològicament més activa i millor estudiada del resveratrol. Per aquest motiu, és la forma utilitzada habitualment en els complements alimentosos d’alta qualitat i en la majoria dels estudis científics.
El resveratrol és un antioxidant?
Sí, però reduir-ho únicament a un antioxidant seria simplificar massa la seva funció. Actualment es considera una molècula capaç d’influir sobre rutes relacionades amb l’energia cel·lular, la inflamació de baix grau, la funció mitocondrial i els mecanismes de manteniment cel·lular associats a la longevitat.
Quina relació existeix entre el resveratrol i la longevitat?
L’interès pel resveratrol sorgeix de la seva capacitat per a influir sobre proteïnes i rutes biològiques relacionades amb l’envelliment saludable, com SIRT1, AMPK o la biogénesis mitocondrial. Encara que no existeix cap molècula capaç de detenir l’envelliment, el resveratrol forma part dels compostos més investigats en l’àmbit de la longevitat cel·lular.
És millor prendre resveratrol al matí o a la nit?
No existeix una única resposta vàlida per a totes les persones. No obstant això, algunes formulacions com en LONJEBA CELLULAR REGEN ho incorporem en presa nocturna pel fet que durant el descans s’activen nombrosos processos naturals de manteniment i reparació cel·lular.
Durant la nit, l’organisme dedica més recursos a tasques com la renovació de teixits, la reparació del ADN, l’equilibri hormonal i la recuperació metabòlica. Per aquest motiu, alguns experts consideren que pot ser un moment especialment interessant per a acompanyar aquests processos fisiològics.
Es pot prendre resveratrol tots els dies?
Els estudis realitzats amb resveratrol solen avaluar el seu ús continuat durant setmanes o mesos. I si existeix alguna condició mèdica, consultar-ho amb un professional.
Quins aliments contenen resveratrol?
El resveratrol es troba de manera natural en el raïm, els nabius, les mores, els cacauets i algunes plantes com Polygonum cuspidatum, una de les fonts més utilitzades per a l’obtenció de trans-resveratrol en suplementació.
Quina dosi de resveratrol s’utilitza en els estudis?
Els assajos clínics han utilitzat quantitats molt diferents de resveratrol segons la població i l’objectiu de recerca. No existeix una dosi universalment òptima ni s’ha demostrat que augmentar la quantitat produeixi necessàriament majors beneficis. Convé distingir les dosis estudiades de la quantitat present en un complement concret.
Quins efectes secundaris i contraindicacions té el resveratrol?
El resveratrol ha mostrat una tolerància generalment bona en nombrosos estudis, encara que pot produir molèsties digestives, especialment amb determinades dosis. També han de considerar-se possibles interaccions amb medicaments anticoagulants i antiagregants. Durant l’embaràs, la lactància o quan existeixen malalties i tractaments farmacològics, convé consultar prèviament amb un professional sanitari.
El resveratrol i el NAD+ han de prendre’s junts?
No necessàriament. El NAD+ és un coenzim implicat en nombrosos processos cel·lulars, mentre que el resveratrol és un polifenol estudiat per la seva interacció amb diferents rutes metabòliques. Existeix interès científic per la relació entre tots dos, especialment en el context de les sirtuïnes, però no s’ha demostrat que deguin prendre complements junts per a obtenir beneficis.
Referències bibliogràfiques
- Baur JA, Sinclair DA. Therapeutic potential of resveratrol: the in vivo evidence. Nat Rev Drug Discov.. 2006;5(6):493–506. doi: 10.1038/nrd2060
- Price NL, Gomes AP, Ling AJY, et al. SIRT1 is required for AMPK activation and the beneficial effects of resveratrol on mitochondrial function. Cell Metab.. 2012;15(5):675–690. doi: 10.1016/j.cmet.2012.04.003
- Lagouge M, Argmann C, Gerhart-Hines Z, et al. Resveratrol improves mitochondrial function and protects against metabolic disease by activating SIRT1 and PGC-1α. Cell.. 2006;127(6):1109–1122. doi: 10.1016/j.cell.2006.11.013
- Howitz KT, Bitterman KJ, Cohen HY, et al. Small molecule activators of sirtuins extend Saccharomyces cerevisiae lifespan. Nature.. 2003;425(6954):191–196. doi: 10.1038/nature01960
- Shakibaei M, Harikumar KB, Aggarwal BB. Resveratrol addiction: to die or not to die. Mol Nutr Food Res.. 2009;53(1):115–128. doi: 10.1002/mnfr.200800148
- Resveratrol for the Management of Human Health: How Far Have We Come? A Systematic Review of Resveratrol Clinical Trials to Highlight Gaps and Opportunities. 2024.
https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/38255828/
LONJEBA
Más vida cada día.