Autofàgia: què és, com funciona i què s'investiga sobre longevitat
L’autofàgia és un procés natural mitjançant el qual les nostres cèl·lules degraden i reciclen determinats components, com a proteïnes deteriorades i orgànuls que ja no funcionen correctament.
Per a què serveix l’autofàgia? És un dels mecanismes essencials de manteniment cel·lular. Gràcies a ella, les cèl·lules poden reutilitzar materials i adaptar-se a diferents situacions fisiològiques.
La seva importància és tan gran que el científic japonès Yoshinori Ohsumi va rebre el Premi Nobel de Medicina en 2016 pels seus descobriments sobre els mecanismes de l’autofàgia.
En els últims anys, aquest procés ha despertat un gran interès en la recerca sobre envelliment, nutrició, exercici i malalties relacionades amb l’edat.
No obstant això, encara existeixen moltes preguntes sobre com modificar l’autofàgia en humans i si determinades intervencions poden traduir-se en beneficis clínics sobre la longevitat.
Quina relació té amb el dejuni? S’activa amb l’exercici? Podem saber si està funcionant correctament?
En aquest article expliquem com funciona l’autofàgia, quins beneficis té per a les nostres cèl·lules i què diu l’evidència científica.
En resum: el que has de saber sobre l’autofàgia
Longevitat: és un procés fonamental per a la biologia cel·lular, però estimular-lo no garanteix viure més anys.Amb bona autofàgia, el cos es torna més resistent a l’estrès, més eficient energèticament i més capaç de reparar i sostenir les seves funcions essencials.
Què és: un procés de degradació i reciclatge de components cel·lulars.
Per a què serveix: participa en el manteniment de les cèl·lules, la resposta a l’estrès i la reutilització de materials.
Com funciona: determinades estructures cel·lulars es transporten fins a compartiments on els seus components poden degradar-se i reciclar-se.
Dejuni: la disponibilitat de nutrients influeix en les rutes que regulen l’autofàgia, però no existeix una durada universal de dejuni que garanteixi la seva activació en humans.
Exercici: pot modificar mecanismes relacionats amb l’autofàgia, encara que les respostes observades en humans són variables.
Què és l’autofàgia i com funciona en el cos
L’autofàgia és un mecanisme de manteniment que permet a les cèl·lules degradar i reciclar determinats components.
En una de les seves formes més estudiades, coneguda com macroautofagia, ocorre el següent:
- La cèl·lula identifica components que han de degradar-se.
- Aquests materials queden envoltats per una estructura de doble membrana que forma el autofagosoma.
- El autofagosoma es fusiona amb un lisosoma.
- Els enzims lisosòmics degraden els materials.
- Part dels components resultants pot reutilitzar-se en diferents processos cel·lulars.
Aquest mecanisme participa en el manteniment de la qualitat cel·lular i en l’adaptació a determinades situacions d’estrès i disponibilitat de nutrients.
La seva importància va ser reconeguda amb el Premi Nobel de Medicina de 2016, concedit a Yoshinori Ohsumi pels seus descobriments sobre la maquinària molecular de l’autofàgia.
Autofàgia i longevitat: per què és un dels processos més importants
Quan aquest procés funciona bé:
- Les cèl·lules acumulen menys mal
- La inflamació es manté baixa
- Els mitocondris es mantenen joves
- El metabolisme és més eficient
- Augmenta la resiliència davant l’estrès
- Disminueix la senescència cel·lular (cèl·lules velles que ja no funcionen).
L’autofàgia és un dels pilars de la reparació profunda necessària per a poder viure.
Quina relació existeix entre el dejuni i l’autofàgia?
L’autofàgia és un procés que funciona de manera contínua i l’activitat de la qual pot canviar segons les necessitats cel·lulars.
La disponibilitat de nutrients influeix en diferents rutes que participen en la seva regulació.
En models experimentals, la restricció de nutrients i determinades situacions de dejuni poden modificar l’activitat autofágica.
No obstant això, traslladar aquests resultats directament a persones resulta complex.
No existeix una xifra universal d’hores de dejuni a partir de la qual puguem assegurar que l’autofàgia s’activa de manera significativa en tots els teixits humans.
Tampoc està demostrat que realitzar dejunis prolongats per a estimular l’autofàgia produeixi necessàriament beneficis addicionals sobre la longevitat.
L’autofàgia forma part del funcionament normal de les nostres cèl·lules i la seva regulació és molt més complexa.
Què deteriora l’autofàgia amb l’edat?
Amb el pas del temps, la capacitat d’activar l’autofàgia disminueix de manera natural. No obstant això, l’estil de vida modern sol accelerar aquest procés. La disponibilitat constant d’energia a causa de menjars freqüents i ultraprocesadas, el sedentarisme, el son insuficient i l’estrès mantingut en el temps deixen poc espai perquè l’organisme activi els seus mecanismes interns de neteja i reciclatge.
A això se suma la inflamació silenciosa, el desajustament del ritme circadiari i els pics repetits de glucosa, que mantenen a les cèl·lules en un estat d’activitat contínua.
Quan el cos mai troba una pausa, l’autofàgia es redueix. I sense aquest temps de neteja, el mal cel·lular s’acumula amb major facilitat.
Senyals fisiològics de baixa autofàgia
No són cap diagnòstic, però si senyals que no poden donar una idea:
- Recuperació més lenta
- Més inflamació basal
- Energia més inestable
- Digestions més pesades
- Pell més apagada
- Major retenció de líquids
- Sensació de “saturació física o mental”
- Somnolència després de menjars copiosos.
Quan hi ha poca autofàgia, hi ha més desgast cel·lular.
Com influeixen l’exercici i els hàbits en l’autofàgia?
L’activitat física, l’alimentació i el descans són elements importants per a la salut cel·lular i metabòlica.
També s’investiga la seva relació amb les rutes que regulen l’autofàgia.
Activitat física
L’exercici produeix adaptacions en diferents teixits i pot modificar processos relacionats amb el manteniment cel·lular.
No obstant això, la resposta autofágica depèn de la mena d’exercici, la seva intensitat, el teixit estudiat i les característiques individuals.
Els estudis realitzats en humans encara mostren resultats heterogenis.
Alimentació equilibrada
Una alimentació suficient i variada contribueix al funcionament normal de l’organisme.
Encara que determinats nutrients i compostos bioactivos s’han estudiat per la seva influència en rutes relacionades amb l’autofàgia, no està demostrat que consumir un aliment concret activi aquest procés de manera clínicament rellevant.
Son i ritmes circadiaris
L’activitat de diferents mecanismes cel·lulars segueix ritmes biològics.
Mantenir horaris regulars i descansar adequadament resulta important per a la salut, encara que encara no podem assegurar que aquestes pràctiques augmentin l’autofàgia en humans fins a un nivell determinat.
I la sauna, les dutxes fredes o els dejunis prolongats?
Aquestes intervencions s’estudien per les seves possibles respostes fisiològiques, però no existeix evidència suficient per a recomanar-les específicament com a mètodes per a estimular l’autofàgia i millorar la longevitat.
Per tant, l’objectiu ha de ser mantenir hàbits saludables, no perseguir una activació màxima de l’autofàgia.encia.
Autofàgia i senescència cel·lular: quina relació tenen?
La senescència cel·lular és un estat en el qual determinades cèl·lules deixen de dividir-se i experimenten canvis en el seu funcionament.
L’autofàgia, per part seva, és un mecanisme de degradació i reciclatge de components cel·lulars.
Tots dos processos participen en la resposta cel·lular a l’estrès i en diferents mecanismes relacionats amb l’envelliment.
No obstant això, la seva relació no és lineal.
Segons el context, l’autofàgia pot contribuir a prevenir determinats danys cel·lulars, però també participa en alguns processos associats a l’establiment o manteniment de la senescència.
Un altre compost investigat pels seus possibles efectes sobre determinades cèl·lules senescentes és la fisetina.
Per tant, no podem afirmar que augmentar l’autofàgia elimini automàticament cèl·lules senescentes o retardi l’envelliment humà.
Autofàgia i salut cerebral
El sistema nerviós també depèn de mecanismes cel·lulars de degradació i reciclatge.
L’autofàgia participa en el manteniment de les neurones i en l’eliminació de determinades proteïnes i estructures cel·lulars deteriorades.
Per aquest motiu, s’investiga la seva possible relació amb diferents malalties neurodegeneratives.
No obstant això, que l’autofàgia tingui un paper important en les neurones no significa que puguem millorar la memòria o prevenir malalties neurològiques mitjançant qualsevol intervenció destinada a estimular-la.
La recerca clínica continua desenvolupar-se.
Quina relació té l’espermidina amb l’autofàgia?
L’espermidina és una poliamina present de manera natural en el nostre organisme i en diferents aliments.
El seu interès en la recerca sobre longevitat es relaciona, entre altres mecanismes, amb la seva participació en la regulació de l’autofàgia.
Diversos estudis experimentals han observat que l’espermidina pot modificar rutes relacionades amb aquest procés cel·lular.
Si vols conèixer millor aquest compost, pots consultar el nostre article sobre espermidina i autofàgia cel·lular.
Conclusió
L’autofàgia és un procés biològic fonamental, conservat al llarg de l’evolució, la funció de la qual és mantenir les cèl·lules funcionals i adaptables amb el pas del temps. Gràcies a ella, el cos pot netejar, reciclar i renovar-se des de dins.
Cuidar l’autofàgia no requereix intervencions extremes, sinó respectar la lògica bàsica de la teva biologia: dormir amb profunditat, moure’t diàriament, nodrir-te amb aliments saludables, permetre pauses entre menjars i gestionar l’estrès de forma més conscient. Són decisions senzilles que creguin l’espai necessari perquè l’organisme faci el seu treball.
La longevitat no consisteix només a sumar anys al calendari, sinó a preservar la capacitat del cos per a renovar-se, reparar-se i mantenir-se funcional dia rere dia.
En LONJEBA Cellular Regen incorporem espermidina juntament amb altres ingredients com fisetina, resveratrol, quercetina i reishi.
L’espermidina s’investiga per la seva relació amb determinats mecanismes cel·lulars, especialment la regulació de l’autofàgia.
Preguntes freqüents
Què és l’autofàgia cel·lular?
És un procés mitjançant el qual les cèl·lules degraden i reciclen determinats components, contribuint al seu manteniment i funcionament.
A partir de quantes hores de dejuni comença l’autofàgia?
No existeix una xifra universal establerta per a humans. L’autofàgia funciona de manera contínua i la seva activitat pot variar segons el teixit, la disponibilitat de nutrients i altres circumstàncies.
S’activa l’autofàgia durant la nit?
Alguns mecanismes relacionats amb l’autofàgia presenten regulació circadiària, però això no significa que només funcioni durant la nit o que dormir garanteixi un determinat grau d’activació.
L’exercici activa l’autofàgia?
L’exercici pot modificar mecanismes relacionats amb l’autofàgia. No obstant això, els estudis humans presenten resultats variables i no permeten establir una pauta universal per a augmentar-la.
L’autofàgia ajuda a viure més anys?
L’autofàgia exerceix funcions importants en el manteniment cel·lular i existeixen estudis experimentals que la relacionen amb processos d’envelliment i longevitat. No obstant això, no s’ha demostrat que augmentar la seva activitat mitjançant una intervenció concreta prolongui la vida humana.
L’autofàgia elimina les cèl·lules senescentes?
No directament. L’autofàgia degrada components intracel·lulars, mentre que l’eliminació de cèl·lules senescentes és un fenomen diferent. Tots dos processos poden estar relacionats, però no són equivalents.
Referències bibliogràfiques
- Mizushima N, Komatsu M. Autophagy: renovation of cells and tissues. Nature Reviews Molecular Cell Biology. 2011;12(1):1–11.
DOI: https://doi.org/10.1038/nrm3021 - Levine B, Kroemer G. Autophagy in the pathogenesis of disease. Cell. 2008;132(1):27–42.
DOI: https://doi.org/10.1016/j.cell.2007.12.018 - Meléndez A, Tallóczy Z, Seaman M, et al. Autophagy genes are essential for dauer development and life-span extension in C. elegans. Science. 2003;301(5638):1387–1391. doi:10.1126/science.1087782. Consulta a PubMed.
- Rubinsztein DC, Mariño G, Kroemer G. Autophagy and aging. Cell. 2011;146(5):682–695.
DOI: https://doi.org/10.1016/j.cell.2011.07.030 - Klionsky DJ. Autophagy: from phenomenology to molecular understanding in less than a decade. Nat Rev Mol Cell Biol. 2007;8(11):931–937. DOI: https://doi.org/10.1038/nrm2245
- Premio Nobel de Medicina de 2016:
https://www.nobelprize.org/prizes/medicine/2016/press-release/ - Does Exercise Regulate Autophagy in Humans? A Systematic Review and Meta-Analysis.
https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/40395322/
LONJEBA
Más vida cada día