Espermidina: què és, per a què serveix i la seva relació amb l'autofàgia
En resum. L’espermidina és una poliamina present en aliments com el germen de blat, la soia, els bolets o els formatges curats. S’investiga per la seva relació amb l’autofàgia, el procés de reciclatge cel·lular. Els resultats en animals són cridaners, però en persones l’evidència encara és preliminar i no permet prometre més anys de vida.
Per Cristina Capella, Dietista-Nutricionista clínica.
L’espermidina és una poliamina present de manera natural en el nostre organisme i en aliments com els llegums, els cereals integrals, els bolets i alguns formatges.
Per a què serveix l’espermidina? Participa en diferents processos cel·lulars, especialment en la regulació de la síntesi de proteïnes i en mecanismes relacionats amb el manteniment i funcionament de les cèl·lules.
En els últims anys ha despertat un gran interès científic per la seva relació amb l’autofàgia , el procés mitjançant el qual les cèl·lules degraden i reciclen determinats components.
Alguns estudis experimentals han observat resultats interessants sobre envelliment i longevitat. No obstant això, encara no s’ha demostrat que prendre suplements de espermidina prolongui la vida humana o millori de manera general la salut cel·lular.
Quins aliments contenen espermidina? Quina relació té amb l’autofàgia? Quant s’ha estudiat i quines precaucions hem de considerar?
En aquest article analitzem les seves funcions, els resultats de les recerques i què sabem realment sobre la seva suplementació.
En resum: el que has de saber sobre l’espermidina
- Què és: una poliamina present de manera natural en les cèl·lules i en nombrosos aliments.
- Per a què serveix: participa en processos essencials del funcionament cel·lular.
- Autofàgia: s’investiga per la seva relació amb els mecanismes cel·lulars de degradació i reciclatge.
- Longevitat: existeixen resultats interessants en models experimentals i estudis observacionals, però no està demostrat que prendre complements prolongui la vida humana.
- Aliments: llegums, cereals integrals, bolets, llavors i alguns formatges.
- Dosi: no existeix una dosi òptima demostrada per a millorar la longevitat en humans.
- Seguretat: depèn del preparat, la quantitat, la durada i les circumstàncies individuals.
Què és l’espermidina i per a què serveix?
L’espermidina és una poliamina natural, una molècula petita present en totes les cèl·lules vives, la funció principal de les quals no és estimular ni accelerar processos, sinó mantenir l’ordre intern de la cèl·lula. Forma part dels sistemes que regulen com s’organitza el material genètic, com es fabriquen les proteïnes i com es conserva la capacitat de renovació amb el pas del temps.
Les poliaminas són essencials per a la vida, però l’espermidina destaca pel seu paper en l’homeòstasi cel·lular, és a dir, en la capacitat de la cèl·lula per a mantenir-se funcional, flexible i neta al llarg del temps. Més que empènyer a la cèl·lula a créixer, l’espermidina ajuda al fet que funcioni millor amb el que ja té.
Com actua l’espermidina en l’organisme?
L’interès de l’espermidina en longevitat se centra en la seva relació amb l’autofàgia, el sistema de neteja i reciclatge cel·lular. A través d’aquest procés, la cèl·lula identifica components danyats, elimina estructures defectuoses, recicla materials útils i renova parts dels seus propis orgànuls.
L’espermidina no activa l’autofàgia de manera agressiva ni artificial. La seva acció és més subtil: restaura la predisposició natural de la cèl·lula a netejar-se quan ho necessita. A nivell molecular, això ocorre perquè l’espermidina redueix senyals que bloquegen l’autofàgia i afavoreix un entorn epigenètic més flexible, en el qual els gens relacionats amb neteja i manteniment poden expressar-se amb normalitat.
El resultat és un millor funcionament d’un mecanisme que ja existeix, però que amb l’edat tendeix a activar-se amb menys eficàcia.
S’ha demostrat que l’espermidina activi l’autofàgia en humans?
L’espermidina ha despertat interès científic per la seva participació en mecanismes relacionats amb l’autofàgia, un procés natural mitjançant el qual les cèl·lules degraden i reciclen determinats components.
En 2009, una recerca publicada en Nature Cell Biology va trobar que l’espermidina podia induir mecanismes relacionats amb l’autofàgia i afavorir la longevitat en diversos models experimentals.
Posteriorment, un estudi publicat en la mateixa revista en 2024 va analitzar la seva relació amb els efectes del dejuni i va trobar que l’espermidina exercia un paper important en determinats mecanismes associats a l’autofàgia i la longevitat en organismes model.
No obstant això, aquestes troballes no demostren que una dosi concreta de espermidina oral retardi l’envelliment humà.
La recerca continua sent prometedora, però encara necessitem més assajos clínics que permetin determinar els seus possibles beneficis, seguretat i dosis apropiades.
També pots conèixer què és el resveratrol i la seva relació amb la longevitat.
Espermidina, proteïnes i manteniment cel·lular
Des del punt de vista biològic, l’espermidina actua com un regulador. Contribueix a mantenir la qualitat de les proteïnes que es fabriquen, facilita l’eliminació de mitocondris danyats (mitofagia) i redueix l’estrès cel·lular associat a l’acumulació de residus. Quan una cèl·lula té menys “escombraries internes”, necessita menys energia per a funcionar i respon millor a l’estrès.
Per això, l’espermidina no es comporta com un estimulant ni com un antioxidant directe. El seu efecte és més profund i menys evident: millorar l’eficiència interna i la capacitat d’adaptació.
Espermidina i longevitat: què diu la ciència?
La relació entre l’espermidina i la longevitat no es basa en un únic mecanisme, sinó en una suma d’ells. Mantenir una autofàgia funcional s’associa amb un envelliment més lent a nivell cel·lular. Afavorir el recanvi de mitocondris millora la producció energètica i redueix l’estrès oxidatiu. Conservar un estat epigenètic flexible permet una millor adaptació als canvis metabòlics i al pas del temps.
En conjunt, l’espermidina apareix vinculada a la neteja cel·lular, a l’ordre intern i a la resiliència biològica, tres elements clau per a envellir amb major salut.
Un altre compost investigat per la seva possible activitat sobre processos relacionats amb l’envelliment cel·lular és la fisetina.
Què sabem sobre els beneficis de l’espermidina en persones?
Alguns estudis observacionals han trobat associacions entre una major ingesta alimentària de espermidina i determinats indicadors de salut i supervivència.
Per exemple, una recerca poblacional publicada en 2018 va trobar que les persones amb major ingesta estimada de espermidina presentaven una menor mortalitat durant el seguiment.
No obstant això, aquest tipus d’estudis no demostra que l’espermidina sigui la causa directa d’aquesta associació. L’alimentació i altres hàbits també poden influir.
A més, els assajos clínics de suplementació encara mostren resultats limitats.
En 2022, un assaig aleatoritzat publicat en JAMA Network Open va avaluar 0,9 mg diaris de espermidina durant 12 mesos en 100 persones majors amb queixes cognitives subjectives. No va trobar millores estadísticament significatives enfront de placebo en el seu resultat principal de memòria.
Per tant, encara no pot afirmar-se que prendre complements amb espermidina previngui la deterioració cognitiva, retardi l’envelliment o prolongui la vida.
Quins aliments contenen espermidina?
L’espermidina es troba de manera natural en nombrosos aliments vegetals i animals.
Entre les seves fonts dietètiques destaquen:
- Germen de blat i determinats cereals integrals.
- Llegums, com a soia, llenties i pèsols.
- Bolets.
- Llavors i fruita seca.
- Alguns formatges curats.
- Altres aliments fermentats.
La quantitat de espermidina varia segons l’aliment, la seva varietat, processament i conservació.
És important recordar que una dieta rica en aquests aliments també aporta fibra, vitamines, minerals i altres components nutricionals.
Per tant, els estudis observacionals que relacionen una major ingesta de espermidina amb determinats resultats de salut no permeten atribuir necessàriament aquests efectes a aquesta molècula per separat.
Eliminar l’afirmació actual que l’alimentació habitual no sempre aconsegueix els nivells necessaris per a activar l’autofàgia. No existeix un llindar dietètic clínicament establert per a aconseguir aquest resultat en persones.
Conclusió: què sabem sobre l’espermidina i l’envelliment?
L’espermidina és una molècula profundament alineada amb els principis de la longevitat. No estimula, no accelera i no força processos, i tampoc produeix energia per si mateixa. El seu valor resideix en una cosa més subtil però essencial: permetre que la cèl·lula torni a activar un mecanisme de renovació que sempre ha tingut, però que l’envelliment, l’estrès i l’estil de vida modern tendeixen a afeblir. Facilita que la cèl·lula netegi, recicli i depuri allò que ja no li serveix, recuperant eficiència i flexibilitat interna.
En el fons, l’espermidina encarna un dels principis més clars de la biologia de l’envelliment: per a viure més i millor, primer cal aprendre a deixar anar el danyat i mantenir l’ordre intern.
Preguntes freqüents
Quina diferència existeix entre espermidina i espermina?
Són dos poliaminas diferents que participen en diversos processos cel·lulars. Encara que estan relacionades metabòlicament, presenten estructures i funcions que no són idèntiques.
L’espermidina ajuda a viure més anys?
Alguns estudis experimentals han trobat resultats favorables relacionats amb la longevitat, i determinats estudis observacionals han identificat associacions entre una major ingesta dietètica de espermidina i menor mortalitat. No obstant això, no s’ha demostrat que prendre suplements de espermidina prolongui la vida humana.
Quina dosi de espermidina s’utilitza en els estudis?
Les quantitats avaluades varien segons el preparat i l’objectiu de recerca. No existeix una dosi òptima universalment establerta per a promoure la longevitat. És important diferenciar la quantitat d’extracte de la quantitat real de espermidina que conté.
Quan és millor prendre espermidina?
No existeix evidència clínica suficient per a determinar que prendre espermidina al matí o a la nit produeixi beneficis superiors. La pauta ha de seguir les indicacions de la formulació concreta.
L’espermidina té efectes secundaris o contraindicacions?
L’evidència disponible sobre la seguretat de la suplementació prolongada és encara limitada i depèn del preparat utilitzat. Convé revisar les condicions d’ús de cada ingredient i consultar amb un professional sanitari davant malalties, tractaments farmacològics, embaràs o lactància.
És el mateix espermidina que autofàgia?
No. L’espermidina és una molècula natural, mentre que l’autofàgia és un procés cel·lular de degradació i reciclatge. L’espermidina s’investiga per la seva participació en mecanismes relacionats amb aquest procés, però tots dos conceptes no són equivalents.
En LONJEBA Cellular Regen incorporem un ingredient estandarditzat a l’1% de espermidina, dins d’una formulació que també conté fisetina, trans-resveratrol, quercetina, reishi, zinc i seleni.
LONJEBA
Més vida cada dia
Referències bibliogràfiques
- Eisenberg T, Knauer H, Schauer A, et al. Induction of autophagy by spermidine promotes longevity. Nature Cell Biology. 2009;11(11):1305–1314.
DOI: https://doi.org/10.1038/ncb1975 - Hofer SJ, Daskalaki I, Bergmann M, et al. Spermidine is essential for fasting-mediated autophagy and longevity. Nature Cell Biology. 2024.
DOI: https://doi.org/10.1038/s41556-024-01468-x - Morselli E, Galluzzi L, Kepp O, et al. Autophagy mediates lifespan extension by spermidine and resveratrol. Aging (Albany NY). 2009;1(12):961–970.
DOI: https://doi.org/10.18632/aging.100110 - Madeo F, Bauer MA, Carmona-Gutierrez D, Kroemer G. Spermidine: a physiological autophagy inducer acting as an anti-aging vitamin in humans? Autophagy. 2019;15(1):165–168. doi:10.1080/15548627.2018.1530929. Consulta a PubMed.
- LaRocca TJ, Henson GD, Gioscia-Ryan RA, et al. The autophagy enhancer spermidine reverses arterial aging. Experimental Gerontology. 2013;48(4):269–277.
DOI: https://doi.org/10.1016/j.exger.2013.02.002 - Kiechl S et al. Higher spermidine intake is linked to lower mortality: a prospective population-based study. American Journal of Clinical Nutrition. 2018.
https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/29955838/ - Schwarz C et al. Effects of Spermidine Supplementation on Cognition and Biomarkers in Older Adults With Subjective Cognitive Decline: A Randomized Clinical Trial. JAMA Network Open. 2022.
https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/35616942/